evita's world

Tinc tantes coses a dir, però tanta por a la vegada...

Perquè estem sotmesos a la nostre pròpia por?????????????????

La nostre ment ens juga moltes males passades...quan comences a donar voltes a les coses i no pares de pensar-hi. Sé que per experiència que una cosa que al principi la veies negre es pot acabar convertint en blanc, només en que li donis un parell de voltes.

Perquè em frenen els meus pensaments? Ja us ho dic jo, la por.Però no és una por física, sino que molt pitjor, una por que me la creu-ho jo mateixa, no sabeu com m'odio a vegades!!! Com envejo a les persones decidides, que a vegades no pensen el que fan i es llencen de caps...però no puc, mira que ho he intentat, però no puc. Em supera el fet de fer mal, a qui no s'ho mereix, anteposo els altres a mi, SEMPRE! Sóc incapaç de passar la mà per la cara de ningú. A lo millor hi ha qui pensi que sóc una bleda per no pensar en mi, per no ser més egoista...però la veritat és que jo ja vaig nèixer així!! A vegades, no us negaré que no m'aniria malament pensar una miqueta més en mi, sobretot en temes d'amistat, amors... perquè sempre acaben guanyant els altres. Sé que aixi segurament em costarà ser més feliç però a la meva manera veient a la gent del meu voltant feliç jo també ho sóc....

La lletra de la següent canço fa dies que m'identifica, llegiu-la a veure que us sembla

 

WHITE FLAG

 

I know you think that I shouldn't still love you,
I'll tell you that.
But if I didn't say it, well I'd still have felt it
where's the sense in that?

I promise I'm not trying to make your life harder
Or return to where we were

Well I will go down with this ship
And I won't put my hands up and surrender
There will be no white flag above my door
I'm in love and always will be

I know I left too much mess and
destruction to come back again
And I caused but nothing but trouble
I understand if you can't talk to me again
And if you live by the rules of "it's over"
then I'm sure that that makes sense

Well I will go down with this ship
And I won't put my hands up and surrender
There will be no white flag above my door
I'm in love and always will be

And when we meet
Which I'm sure we will
All that was then
Will be there still
I'll let it pass
And hold my tongue
And you will think
That I've moved on....

Well I will go down with this ship
And I won't put my hands up and surrender
There will be no white flag above my door
I'm in love and always will be

Well I will go down with this ship
And I won't put my hands up and surrender I know you think that I shouldn't still love you,
I'll tell you that.
But if I didn't say it, well I'd still have felt it
where's the sense in that?

I promise I'm not trying to make your life harder
Or return to where we were

Well I will go down with this ship
And I won't put my hands up and surrender
There will be no white flag above my door
I'm in love and always will be

Bones a tothom!!!!!!!!!!!!!!!

Ara ja fa dies, mlts dies que no em posava aescriure res.

han passat forces coses des del concert de MUSE. Ja ens ha visitat en Gonzalo, l'amic de Saragossa, que venia per fires. Pobre va ser una visita llampec, ja que va venir un divendres al vespre i va marxar un diumenge a la tarda, a primera hora. Ja ens va dir que s'havia kdat amb gens de mes i que volia tornar i confirmat, segurament tornara a venir pel pont de la constitució.

Aquests dies no he pogut escriure ja que tinc un munt de practiques per fer de la unviersitat i com que la connexió que tinc a casa doncs no va gaire be que diessim, es complicat poder-me connectar. Tb us haig de dir, que hi ha hagut algun dia en que no he tingut gaires ganes d'escriure... hi hagut algun dia que ho hagues engegat tot a pendre per alla on jo se, però em conec, no puc, son moments de baixon que son passatgers, soc aixi no puc fer-hi res mes; em rallo i se'm gira l'expressió de la cara, però per sort amb la mateixa facilitat que em rallo, em passa el contrari, per sort dels que m'envolten no em dura gaire, o aixo vull creure, ho hauria de dir la gent que m'envolta aixo...

Bueno, avui dilluns, començant una altra practica per tal de poder-la presentar el dissabte, que diumenge no podre que anem de ruta cap a Puigcerda, amb en xevi, en santi, en lluis i jo, ho veieu que ben acompanyada????????????? De fet, en xevi va a  veure la seva àvia i despres, aprofitarem per anar a la pista de gel a patinar, em fa molta il·lusió. ja us explicare quants cops vaig al terra, jajaaj, segur que seran mes de tres o quatre.

Apa ara us deixo que haig d'anar a assessorar a un amic que té un judici el dimecres...

Petonets

 

 

Akt cap d setmana passat va ser l'esperat concert de MUSE, molts de vosaltres us preguntareu pero qui són akts que acaba d'anomenar, per qui no els conegui us recomano que els començo a escoltar ara mateix pk valen mooooooooooolt la pena; us ho dc jo que fa relativament molt poc que els escolto i la veritat es que ojala ho hagues fet abans. Xevi, sense el cd mp3 que em vas fer, no hagues estat el mateix el concert, per cert, ja t'ho vaig dir en el mail, però GRACIES, el cap de setmana va ser molt especial (crec que és l'adjectiu que el defineix més bé).

Gràcies també a en Santi per compartir el cap de setmana tots tres, nens Berlin pot ser l'òstia amb patinet!!!!!!!!!

Bueno,, us faig saber que estem en plenes fires de girona i avui toca arreglar-se per dinar que és l'aniversari de la Irene, la meva germana, i després cap a girona a donar un vol.

Adèeeeeeeu

Fa exactament una setmana que estavem les 4 floretes a saragossa de festa, pels pilars!!!!!

Ens ho hem passat d p...mare, sort però d'una personeta que es diu Gonzalo que ens va fer d guia particular els 4 dies, pk si noja us dic jo que no haguessim vist ni la meitat d coses que vam veure!!!! Per tant, és d justícia, agrair-li des d'aqui la seva dedicació pk la veritat es que no tenia cap obligació envers nosaltres, ja que fins dijous passat no ens coneixiem en persona, jajajaaj

Sobre les festes del pilar, us haig de dir que són una bogeria, hi ha una barbaritat de gent pels carrers, vestits amb el vestit tradicional, tant nois com noies, d dia com d nit.... una passada.

La festa hi és cada dia, fins ben entrat el matí que van a veure les vaquilles...nosaltres però no hi vam anar.

Haig de dir que les 4, em sembla a mi, que ens ho hem passat  molt bé, llàstima però que a la gina, el dissabte a  la tarda no es trobes gaire bé, pobreta, mira-ho pel canto positiu, no vas gastar el que nosaltres en regalets!!!!jaajajajaja

Aquesta setmana, ha estat la primera sense cap mena d'obligació laboral, ja que finalment vaig decidir rebutjar la feina de catalana occident, i pel que m'ha comentat varia gent, em sembla que no em vaig equivocar en pendre aquesta decisió. Ara a esperar una altra feina, que estic segura que apareixerà, però no em vull agobiar perquè per sort tinc dret a cobra de l'atur o sigui que puc anar una miqueta més tranquila.

Ahir, vam comprar els bitllets d'avió per anar a Berlin amb en Santi i en Xevi, del 26 al 30 de desembre. Ja en tinc ganes!!! Ja veureu que ens ho passarem d p...mare!

I em sembla que no em deixo res per explicar-vos, per tant, bon cap de setmana a tothom!!!! Petonets

 

P.D: Ahora ya nos conocemos y como buenos cangrejos que somos, no nos ha hecho falta mucho para entendernos a la perfección. Ya sabes que además de santi, ahora tienes a 4 lokas que te van a echar de menos un montón!!!!! Por cierto, un milón de gracias por ser como eres!

Bé, després d'haver escrit el que vaig escriure, us volia dir que ja estic més bé, molt més bé!!!!!!!!!!!

Gràcies a TOTS els que us heu preocupat per mi, m'heu fet veure que no estic sola, que ja ho sabia però a vegades és necessari que t'ho recordin i t'ho facin veure.  Diuen que després d una ensopegada s'aprén alguna coseta, jo d'akta he aprés, o més ben dit, m'han fet veure que si un no està bé amb ell  mateix no pot transmetre això mateix als altres. O sigui que, a partir d'ara a creure en mi i a la resta del món, com diuen els veïns, me voy a poner el mundo por montera, jajaja

gracies a tots de veritat, sus quiero

 

 

Y como se que ahora hay alguién que lo leera y en catalán no lo va entender, os hago un resumen d lo que he puesto arriba: muchas gracias por apoyarme, me habéis demostrado que  no estoy solita, que ya se sabe pero a veces hace falta que te lo recuerden... GRACIAS, un besito.Ya tengo ganas d conocerte

 

Acaben de dir una frase que m'ha remogut l'estòmac: la mirada es el espejo del alma...

Ara entenc pk en l'única foto que tinc del casament, tinc akta mirada, no era cansanci no, és tristesa.

Sí, estic trista. Trista per aquest maleït canvi de temps tant radical, que són les 8 ja i ja és fosc i encara no hem fet el canvi de hora; trista pk encara no he trobat a la persona que vulgui compartir la seva vida, o si més no part d'ella amb mi. Fa molt de temps, massa temps, que ningu s'acosta a mi, i no estic parlant de sexe, estic parlant de sentiments... Jo miro de no capficar-me però és que no puc, tampoc s'està convertint en una obssessió però si una gran preocupació, no puc deixar de pensar que no trobare mai a aklla persona, com voleu que no pensi aixi, si fa més de...bé és igual, massa temps. A vegades, quan llegeixo la definició del meu horoscop i veig que poso afortunat en els temes laborals, penso i pk no podria ser afortunat en els temes amorosos, encara que fos per estar discutint cada dia, sabria que hi ha algu a qui li importo i per aixo discuteix amb mi. Amb aixo no vull dir que no hi hagi ningu a qui no li importo, sé que hi ha molta gent, però tota akta gent no em dóna el que a vegades un necessita, una sola mirada que et digui, tranquila jo estic aki...

I sabeu el que em fa més ràbia de tot, que una tia que s'autodefineix, independent, liberal, bla, bla, bla, em transformi de tant en tant, i em vingui a baix de forma tant heavy, no ho suporto... suposo que forma part del fet de ser humans i d'haver de dependre dels altres...

Quan estic envoltada de gent, inconscientment, faig un canvi de xip i procuro que no se'm noti gaire, tot i que, hi ha aqui no li passo per alt, no saps com ne'ts de important per mi, per mi tb ets mi chico ideal...tq

No és el primer cop que passo per akta situació, sé que tirare endavant però amb els mateixos dubtes i incognites, que fins que no es  resolguin, suposo que no em permetran ser feliç del tot, tot  i que jo lluito perquè no sigui aixi i no m'afecti tant, suposo que en un moment o altre, ha de caure la cuirassa...

 

 

Ahir vam estrenar mes, octubre ja...

Avui és el primer dia que no treballo a la Caixa, després de 27 mesos en aquesta entitat... que si m'han fet fora?no. El problema es la temporalitat, que ja no puc treballar més com a empleada temporal..i com a fixa no em volen perquè un ordinador va dir que no  era prou agressiva comercialment...no faré cap comentari pk ja sabeu el que penso.

Per altre banda, avui he començat nova etapa laboral, a Catalana Occident, ja he passat el procés de selecció i estic en el d formació i en principi si tot funciona bé, entrare a treballar el dia 2 de novembre com a agent d'assegurances...a veure si hi ha sort.

El dissabte vaig tenir el famós casament... ojala no hi hagués nat!!! ja m'ho vaig passar bé però es que no coneixia a ningu!!!!!! i la veritat no poder conversar amb ningu més que amb ma germana i el seu xicot (xeeeeeeeeeeeeeevvvvvvvviiiiiiiiiiiiiiiiiiiii) docns cansa una miqueta però s'havia de complir i ja està, fet!!!

La valoracó global però del cap de setmana però es positiva ja que divendres va estar molt bé, i ahir tb, sobretot sopar a la terrasseta dl konig...

Apa un petonet a tothom